LA SOTANA

2015-06-25 12:36

Un vell corb que per carrers passeja,

seu plomatge negre nit,

els botons li són ancoratge,

del terra fins al seu pit.

Sotana... és estil o és estigma?

marca la vida al capellà,

no recorda que ell també és home,

no li es permès, de festejar.

Casta vida jura el corb,

fidel al seu pensar,

tot per guanyar-se el cel,

un cel, que no el plorarà...

I si la vida el despullés?

I si s'acabés el predicar?

tindria tot el temps que volgués,

per dedicar-lo a amar...

                         Montserrat Sala Carmona