AL BEBÈ...

Fina veueta la teva,

com cançó de bressol,

tes altes pètals de rosa,

a t'esqena, fi borrissol.

Tes manetes molt inquietes,

busquen agafar-me al vol,

com papallones distretes

que amb mi busquen consol.

Un mentó per menjar-se'l,

ets miracle en un llençol!

tes camentes corren lliures

com notes de faristol.

Tes peuets massa tendres

per les passes que vindran,

els hi faré jo de sabata...

als teus peus, les meves mans.

                       Montserrat Sala Carmona